dimarts, 27 de novembre de 2012

Pensaments d'un enamorat de tu...

Em pregunte com et sents... encara que sé la resposta... Senc molt que hajes patit i que estigues patint així. No es el que m'agradarie en estos moments. Les coses que he fet en el passat han eixit en el pitjor moment. Quan més estava apostant per la rel.lació. Mai en la meua vida m'he sentit amb tantes ganes de donar més passos a la vida. Viure junts a València, tindre familia, viure moments extraordinaris junts, en definitiva, ser feliços!. La idea de viure junts a València, descobrir nous llocs que siguen NOSTRES, treballar a la mateixa ciutat, mostrar-te la meua vida ací, compartir una casa dels dos...

Tot aixó em feia i em fa una il.lusió que no havia experimentat mai abans. Tots eixos projectes vullc materialitzar-los en tu, pq estic enamorat de tu, com mai ho havia estat de ningú. Tot aixó està tan a prop que quasi ho puc tocar, però és com si un malson m'ho llevara de les mans. No vullc que aixó s'allunye. Sé que tens dubtes de si et dic les coses des del cor o no... però tant de bó puga demostrar-te tot el que et dic pq mai m'havia sentit igual. No són paraules, són fets i vullc que els vejes.

Cada lloc, cada cosa que faig, cada moment, em recorda a tu. Anit estava estirat al sofà com de costum... mirant de reull el móbil per si m'enviaves alguna cosa. Mentre intentava pensar en tot el que ens està passant, se me passaven pel cap tantes i tantes nits junts, mirant la tele o sopant a terra, sobre un coixí, com a tu t'agrada... M'encanta vore com rius mentre mirem la tele o mentre estàs amb l'iPad. Fa uns dies te vas posar a riure sense parar al vore alguna cosa del programa dels dilluns... eixos moments són els que vullc viure amb tu cada dia.

Sé que tu penses que no podrà ser, però jo estic convençut com mai. També penses que jo soc de una manera, però no es així. He passat per moments dolents, i no he fet les coses bé, no les he fet com haguera volgut fer-les, com els meus principis em dicten. M'he jurat a mi mateix que tot aixó no tornarà a la meua vida, que ara soc conscient del mal que t`he fet i que no vullc fer-te MAI més mal, vullc fer-te sentir la persona més afortunada d'este mon, una persona única per a mi... M'encanten moltes coses de tu, tot vaja... La teua forma de mirar-me, de comprendre'm, de fer-me sentir bé, d'estimar-me en definitiva... M'agrada la forma de implicar-te amb la feina, com tires endavant amb tot, m'has demostrat molt sempre però últimament més encara. Em senc orgullós de tu, de com eres, dels teus valors, de tot... M'agrada com tractes als xiquets, com els mires, com els comprens, com els vols. M'has transmés eixa forma de vore'ls, eixa forma de contactar amb ells i m'has despertat el meu sentiment paternal, les ganes de tindre fills amb tu... Tot aixó es només una xicoteta part del que m'agrada de tu.

Sempre recordaré aquella nit que te vaig vore al carrer, quan anaves a per el cotxe... No m'ho podia creure, la xica que em va deixar amb la boca oberta al Nàutic, estava a la vorera a punt d'agafar el seu cotxe. Encara no sé com vaig parar i vaig baixar de pressa per comprovar que eres tu. Va ser la nit més especial de la meua vida, no podia creure el que estava passant. I els que rentaven els carrers, tampoc... El xicotet passeig que vam donar fins al carrer seguent, amb les dolces interrupcions per besar els teus llabis... no podia deixar de mirar-te, era com un somni fet realitat, com si es parés la terra, com si no hi hagués ningú més al món, només tu i jo... Va ser un moment únic, tant de bó puguerem tornar a eixe carrer tant especial per a retrovar-nos i començar de cero. Sé que tot seria diferent... El teu somriure em va captivar, els teus ulls vius em van transmitir les ganes de viure una nova vida, el teu aroma em va tornar boig i sempre ho fa, cada vegada que et tinc al costat.

Estic locament enamorat de tu, dels teus gests, de la teua mirada, de la forma de ser, de TU!... Per aixó no vullc perdre't mai. No vullc deixar passar la oportunitat de ser feliç amb tu, la persona que vullc més d'este mon i per la qual ho donaria tot...

Durant moltes voltes al dia estic pensant en tu, en moments bons que hem tingut. Segur que tu només veus les coses dolentes ara, i ho entenc, però no és així. M'enrecorde de les nits a la Lluna, de la cata amb Fernando i Maite, de les vegades que hem anat al Voramar, dels banys al final de la tarde a l'estiu, de la piscina a la nit abans de sopar durant el primer estiu... Tot aixó m'agradaria repetir-ho un milió de vegades amb tu... I fer moltes més coses. Este Nadal volia que soparem o dinarem junts el dia 24 o 25... de fet, encara ho dessitje amb totes les meues forces. Em morc de ganes de que estigues amb els meus cosins, les meues ties i jugar una estoneta amb "Zape", que ja no s'enrecordarà de nosaltres. T'ambé m'encantaria conèixer a la teua família, i poder fer que tot siga normal entre nosaltres. Estic disposat a donar la cara, a demostrar qui sóc de veritat i el que te vullc, el que representes per a mi i tot el que vullc fer amb tu la resta de la meua vida. Et trobe a faltar durant el dia, durant la nit, al despertar-me sense consol pq tu no estàs.

Només et demane que parlen els teus sentiments... que em cregues quan et dic que estic enamorat de tu, que et vullc, que mai tornaré a ser el Javi que tens al cap, que tinc els mateixos principis que tu, que vullc fer una família amb tu, que no et fallaré... Mai et fallaré a tu ni a mi mateix, ni a la meua família... a ningú, m'ho he jurat a mi mateix i ho mantindré la resta de la meua vida.
Açó és tot el que podria dessitjar! Una família amb tu!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada