dimecres, 25 de juliol de 2012


De vegades és important escriure les coses, per a demostrar el que realment sents pels demés.
Saps que em costava dir, parlar, transmetre, fer-te vore tot el que senc i tal volta siga una bona idea plasmar-ho en "paper" per a fer eixe canvi que sempre he volgut fer. és difícil expresar tants sentiments i a la vegada tanta tristesa i arrepentiment. De vegades les persones fem coses que no dessitjem i fem mal als que més volem... Es una paradoja, però passa més sovint del que ens pensem. Jo me n'he adonat, espere que no siga tard, de que la meua forma d'actuar no és la que et farà i em farà feliç. M'has volgut com no es pot voler... m´has recolzat com ningú ho ha fet... m´has abraçat com ningú ho sap fer... ho sé. Ho valore, ho veig i ho tinc present a cada moment. He fallat en alguns moments, pero et vullc com mai pensava que podria voler ningú. Et dessitje com mai he dessitjat ningú i vullc fer-te feliç com mai et farà ningú...

Hem passat més moments bons dels que ara veiem... moments de somriures cómplices, de rialles que no podien parar, de confidències... Moments plens de joia i plenitut. També moments difícils de patiment i plors... però ja hi ha prou de tot aixó. Només et vullc vore plorar quan tinguem un xicotet al nostre costat... acabat de néixer... eixes llàgrimes mágradaria vóre-les de molt a prop i molt prompte, junts...

Em done conte de que he fallat en la sinceritat... i sé que aixó es dur per a tu. No puc estar mentint més pq no puc mentir-me a mi mateix més. Sé el que vullc en esta vida, i ho vullc amb tu, al teu costat... compartint tots eixos moments que ens queden per davant. Plorant d'alegria junts en els moments més importants i dolços de la nostra vida, en els més dessitjats. Mai... mai hauràs de tindre por de res... et cuidaré i t'acariciaré cada nit com la primera vegada i et sentiràs la dona més afortunada del mon, al meu costat... estic segur de que aixó ho podré fer, pq ho dessitje amb totes les meues forces!... Em morc per tu!... 

Sempre he pensat el que téstic escrivint... però ara més que mai. Tan de bo puguerem baixar a fer fotos a la propera lluna... Va ser una nit màgica, com les de Xarxa Teatre... t'enrecordes?... M'encanta quan em transmets eixa força que tu tens, eixa vitalitat... i em mires amb eixos ulls tan vius i plens d'amor. Tot aixó em dona forces per a viure i per a fer-te feliç cada dia...

Nomès et dic que mires la lluna, pq jo sempre que la mire, pense en tu... Ella et dirà coses... espere que bones.

Molts besets, amor meu... Et vullc!...

Pd: Aquesta cançó es per tu, és com si hagués estat escrita pensant en el que senc per tu...

"Boig per tu"

A la terra humida escric
nena estic big per tu
em passo els dies
esperant la nit.

Com et puc estimar
si de mi estas tant lluny;
servil i acabat boig per tu.

Sé molt bé que des d´aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
peròdins la meva copa veig
reflexada la teva llum ,me la beuré;
servil i acabat boig per tu.

Quan no hi siguis al matí,
les llàgrimes es perdran
entre la pluja que caurà avui.

Em quedaré atrapat
ebri d´aquesta llum
servil i acabat
boig per tu.

Sé molt bé que des d´aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflaxada la teva llum,me la beuré;
servil i acabat boig per tu.
servil i acabat boig per tu

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada