diumenge, 9 de desembre del 2012
dimecres, 28 de novembre del 2012
Nadal...
Aquest any tenia moltes ganes de passar estes festes de Nadal amb tu... fer les coses normals, tranquiles, i gaudir-les al màxim. Tinc molta il.lusió de que vingues a sopar o dinar amb les meues ties. Són festes molt especials i dessitje amb totes les meues forces que puguem viure-les junts...
Segurament Carla i Elena ens demanarán que escriguem una carta llaaarga als Reis Mags, amb eixes cares de inocencia que tenen els xiquets. Només per vore la alegria que tenen quan arriben estes dates, ja val la pena estar a prop d'ells. Vullc portar-les a vore pessebres, a la Cavalcada dels Reis i a vore'ls arribar al port, com quan jo era petit. Pensar en tot aixó em transporta a un altra época, i se me venen unes llàgrimes d'emoció als ulls pensant en poder fer tot aixó amb tu i amb alguna Toyeta amb cara de concentrada o un Javieret amb cara de bon xiquet... Mai m'havia sentit tant així... i ho vullc ja!... res de "d'ací un temps"... Vullc que siguem pares ja mateix, poder mirar a un xicotet amb els nostres ulls i vore que és una part de nosaltres... Res em donaria més alegria que educar-lo i veure com aprén mil i una cosa de la mamà més espectacular del món, TU!. Tot aixó ho vullc ja... sense esperar. Vullc que ens canvie la vida positivament, vullc un punt d'inflexió i viure de cara al futur, en un present feliç i sincer amb tu, al teu costat.
Ho senc...
Em senc mal pel que va passar ahir... sé que ens vam posar molt nerviosos els dos i és possible que hagués hagut de fer les coses d'un altra manera... Pot ser era millor no parlar ahir en eixe moment. Però la única cosa que volia era explicar-te el que havia fet de tot cor i amb tota la bona fé del món. En ningún moment volia amagar res ni fer coses per darrere teu. Per una vegada, creu-me pq vaig ser clar i sincer com mai i pensava que t'agradaria... però em vaig equivocar. Els dos savem que no som així, que són moments durs i que reaccionem de forma diferent a com som normalment. Ho senc, de tot cor... de veres.
Però aixó no lleva tot el que hem estat parlant estos dies, els sentiments, les coses que estic canviant, i tot el que vullc demostrar-te. Tan de bó puga demostrar-te tot el que eres per a mi, i fer-te vore que et puc fer la persona més feliç d'este món.
Només tinc pensaments per a tu... cada minut, cada hora, cada dia. I m'agradaria poder fer tantes coses en tu, que no soc capaç de ordenarles al meu cap.
Cada volta que entre a casa és com si no fora "casa"... com si faltara l´ànima... la meua meitat. Cada cosa que veig, pense en contàr-te-la quan puga parlar amb tu. Vullc compartir amb tu tot el que em passa, les coses que faig, les que tu fas, les que aconseguirem junts... tot!.
Per casualitat, m'he recordat de esta pel.lícula... M'emociona cada volta que la veig, t'enrecordes?... M'impresiona el personatje del pare, és capaç de fer el que siga pel fill... Tots eixos valors són els que vullc mostrar-te. Així em senc jo amb tu, no et deixaré mai, sempre vetllaré per tu i pels nostres fills. Quan vols a algú de veritat, res té sentit si eixa persona no està.
Et vullc!!!
dimarts, 27 de novembre del 2012
Pensaments d'un enamorat de tu...
Em pregunte com et sents... encara que sé la resposta... Senc molt que hajes patit i que estigues patint així. No es el que m'agradarie en estos moments.
Les coses que he fet en el passat han eixit en el pitjor moment. Quan més estava apostant per la rel.lació.
Mai en la meua vida m'he sentit amb tantes ganes de donar més passos a la vida. Viure junts a València, tindre familia, viure moments extraordinaris junts, en definitiva, ser feliços!. La idea de viure junts a València, descobrir nous llocs que siguen NOSTRES, treballar a la mateixa ciutat, mostrar-te la meua vida ací, compartir una casa dels dos...
Tot aixó em feia i em fa una il.lusió que no havia experimentat mai abans. Tots eixos projectes vullc materialitzar-los en tu, pq estic enamorat de tu, com mai ho havia estat de ningú. Tot aixó està tan a prop que quasi ho puc tocar, però és com si un malson m'ho llevara de les mans. No vullc que aixó s'allunye. Sé que tens dubtes de si et dic les coses des del cor o no... però tant de bó puga demostrar-te tot el que et dic pq mai m'havia sentit igual. No són paraules, són fets i vullc que els vejes.
Cada lloc, cada cosa que faig, cada moment, em recorda a tu. Anit estava estirat al sofà com de costum... mirant de reull el móbil per si m'enviaves alguna cosa. Mentre intentava pensar en tot el que ens està passant, se me passaven pel cap tantes i tantes nits junts, mirant la tele o sopant a terra, sobre un coixí, com a tu t'agrada... M'encanta vore com rius mentre mirem la tele o mentre estàs amb l'iPad. Fa uns dies te vas posar a riure sense parar al vore alguna cosa del programa dels dilluns... eixos moments són els que vullc viure amb tu cada dia.
Sé que tu penses que no podrà ser, però jo estic convençut com mai. També penses que jo soc de una manera, però no es així. He passat per moments dolents, i no he fet les coses bé, no les he fet com haguera volgut fer-les, com els meus principis em dicten. M'he jurat a mi mateix que tot aixó no tornarà a la meua vida, que ara soc conscient del mal que t`he fet i que no vullc fer-te MAI més mal, vullc fer-te sentir la persona més afortunada d'este mon, una persona única per a mi... M'encanten moltes coses de tu, tot vaja... La teua forma de mirar-me, de comprendre'm, de fer-me sentir bé, d'estimar-me en definitiva... M'agrada la forma de implicar-te amb la feina, com tires endavant amb tot, m'has demostrat molt sempre però últimament més encara. Em senc orgullós de tu, de com eres, dels teus valors, de tot... M'agrada com tractes als xiquets, com els mires, com els comprens, com els vols. M'has transmés eixa forma de vore'ls, eixa forma de contactar amb ells i m'has despertat el meu sentiment paternal, les ganes de tindre fills amb tu... Tot aixó es només una xicoteta part del que m'agrada de tu.
Sempre recordaré aquella nit que te vaig vore al carrer, quan anaves a per el cotxe... No m'ho podia creure, la xica que em va deixar amb la boca oberta al Nàutic, estava a la vorera a punt d'agafar el seu cotxe. Encara no sé com vaig parar i vaig baixar de pressa per comprovar que eres tu. Va ser la nit més especial de la meua vida, no podia creure el que estava passant. I els que rentaven els carrers, tampoc... El xicotet passeig que vam donar fins al carrer seguent, amb les dolces interrupcions per besar els teus llabis... no podia deixar de mirar-te, era com un somni fet realitat, com si es parés la terra, com si no hi hagués ningú més al món, només tu i jo... Va ser un moment únic, tant de bó puguerem tornar a eixe carrer tant especial per a retrovar-nos i començar de cero. Sé que tot seria diferent... El teu somriure em va captivar, els teus ulls vius em van transmitir les ganes de viure una nova vida, el teu aroma em va tornar boig i sempre ho fa, cada vegada que et tinc al costat.
Estic locament enamorat de tu, dels teus gests, de la teua mirada, de la forma de ser, de TU!... Per aixó no vullc perdre't mai. No vullc deixar passar la oportunitat de ser feliç amb tu, la persona que vullc més d'este mon i per la qual ho donaria tot...
Durant moltes voltes al dia estic pensant en tu, en moments bons que hem tingut. Segur que tu només veus les coses dolentes ara, i ho entenc, però no és així. M'enrecorde de les nits a la Lluna, de la cata amb Fernando i Maite, de les vegades que hem anat al Voramar, dels banys al final de la tarde a l'estiu, de la piscina a la nit abans de sopar durant el primer estiu... Tot aixó m'agradaria repetir-ho un milió de vegades amb tu... I fer moltes més coses. Este Nadal volia que soparem o dinarem junts el dia 24 o 25... de fet, encara ho dessitje amb totes les meues forces. Em morc de ganes de que estigues amb els meus cosins, les meues ties i jugar una estoneta amb "Zape", que ja no s'enrecordarà de nosaltres. T'ambé m'encantaria conèixer a la teua família, i poder fer que tot siga normal entre nosaltres. Estic disposat a donar la cara, a demostrar qui sóc de veritat i el que te vullc, el que representes per a mi i tot el que vullc fer amb tu la resta de la meua vida. Et trobe a faltar durant el dia, durant la nit, al despertar-me sense consol pq tu no estàs.
Només et demane que parlen els teus sentiments... que em cregues quan et dic que estic enamorat de tu, que et vullc, que mai tornaré a ser el Javi que tens al cap, que tinc els mateixos principis que tu, que vullc fer una família amb tu, que no et fallaré... Mai et fallaré a tu ni a mi mateix, ni a la meua família... a ningú, m'ho he jurat a mi mateix i ho mantindré la resta de la meua vida.
Tot aixó em feia i em fa una il.lusió que no havia experimentat mai abans. Tots eixos projectes vullc materialitzar-los en tu, pq estic enamorat de tu, com mai ho havia estat de ningú. Tot aixó està tan a prop que quasi ho puc tocar, però és com si un malson m'ho llevara de les mans. No vullc que aixó s'allunye. Sé que tens dubtes de si et dic les coses des del cor o no... però tant de bó puga demostrar-te tot el que et dic pq mai m'havia sentit igual. No són paraules, són fets i vullc que els vejes.
Cada lloc, cada cosa que faig, cada moment, em recorda a tu. Anit estava estirat al sofà com de costum... mirant de reull el móbil per si m'enviaves alguna cosa. Mentre intentava pensar en tot el que ens està passant, se me passaven pel cap tantes i tantes nits junts, mirant la tele o sopant a terra, sobre un coixí, com a tu t'agrada... M'encanta vore com rius mentre mirem la tele o mentre estàs amb l'iPad. Fa uns dies te vas posar a riure sense parar al vore alguna cosa del programa dels dilluns... eixos moments són els que vullc viure amb tu cada dia.
Sé que tu penses que no podrà ser, però jo estic convençut com mai. També penses que jo soc de una manera, però no es així. He passat per moments dolents, i no he fet les coses bé, no les he fet com haguera volgut fer-les, com els meus principis em dicten. M'he jurat a mi mateix que tot aixó no tornarà a la meua vida, que ara soc conscient del mal que t`he fet i que no vullc fer-te MAI més mal, vullc fer-te sentir la persona més afortunada d'este mon, una persona única per a mi... M'encanten moltes coses de tu, tot vaja... La teua forma de mirar-me, de comprendre'm, de fer-me sentir bé, d'estimar-me en definitiva... M'agrada la forma de implicar-te amb la feina, com tires endavant amb tot, m'has demostrat molt sempre però últimament més encara. Em senc orgullós de tu, de com eres, dels teus valors, de tot... M'agrada com tractes als xiquets, com els mires, com els comprens, com els vols. M'has transmés eixa forma de vore'ls, eixa forma de contactar amb ells i m'has despertat el meu sentiment paternal, les ganes de tindre fills amb tu... Tot aixó es només una xicoteta part del que m'agrada de tu.
Sempre recordaré aquella nit que te vaig vore al carrer, quan anaves a per el cotxe... No m'ho podia creure, la xica que em va deixar amb la boca oberta al Nàutic, estava a la vorera a punt d'agafar el seu cotxe. Encara no sé com vaig parar i vaig baixar de pressa per comprovar que eres tu. Va ser la nit més especial de la meua vida, no podia creure el que estava passant. I els que rentaven els carrers, tampoc... El xicotet passeig que vam donar fins al carrer seguent, amb les dolces interrupcions per besar els teus llabis... no podia deixar de mirar-te, era com un somni fet realitat, com si es parés la terra, com si no hi hagués ningú més al món, només tu i jo... Va ser un moment únic, tant de bó puguerem tornar a eixe carrer tant especial per a retrovar-nos i començar de cero. Sé que tot seria diferent... El teu somriure em va captivar, els teus ulls vius em van transmitir les ganes de viure una nova vida, el teu aroma em va tornar boig i sempre ho fa, cada vegada que et tinc al costat.
Estic locament enamorat de tu, dels teus gests, de la teua mirada, de la forma de ser, de TU!... Per aixó no vullc perdre't mai. No vullc deixar passar la oportunitat de ser feliç amb tu, la persona que vullc més d'este mon i per la qual ho donaria tot...
Durant moltes voltes al dia estic pensant en tu, en moments bons que hem tingut. Segur que tu només veus les coses dolentes ara, i ho entenc, però no és així. M'enrecorde de les nits a la Lluna, de la cata amb Fernando i Maite, de les vegades que hem anat al Voramar, dels banys al final de la tarde a l'estiu, de la piscina a la nit abans de sopar durant el primer estiu... Tot aixó m'agradaria repetir-ho un milió de vegades amb tu... I fer moltes més coses. Este Nadal volia que soparem o dinarem junts el dia 24 o 25... de fet, encara ho dessitje amb totes les meues forces. Em morc de ganes de que estigues amb els meus cosins, les meues ties i jugar una estoneta amb "Zape", que ja no s'enrecordarà de nosaltres. T'ambé m'encantaria conèixer a la teua família, i poder fer que tot siga normal entre nosaltres. Estic disposat a donar la cara, a demostrar qui sóc de veritat i el que te vullc, el que representes per a mi i tot el que vullc fer amb tu la resta de la meua vida. Et trobe a faltar durant el dia, durant la nit, al despertar-me sense consol pq tu no estàs.
Només et demane que parlen els teus sentiments... que em cregues quan et dic que estic enamorat de tu, que et vullc, que mai tornaré a ser el Javi que tens al cap, que tinc els mateixos principis que tu, que vullc fer una família amb tu, que no et fallaré... Mai et fallaré a tu ni a mi mateix, ni a la meua família... a ningú, m'ho he jurat a mi mateix i ho mantindré la resta de la meua vida.
Açó és tot el que podria dessitjar! Una família amb tu!
dijous, 26 de juliol del 2012
Ballem?...
Recorde ballar amb tu al saló de casa... mentre t'agafava fort i mirant el mar de nit, donant voltes sense parar... com si només estiguerem tu i jo sols al mon. Recorde sopar a la terrassa amb veletes i música de fons...
Aixó es el que vullc per als dos, per a la resta de la nostra vida.
dimecres, 25 de juliol del 2012
De vegades és important escriure les coses, per a demostrar el que realment sents pels demés.
Saps que em costava dir, parlar, transmetre, fer-te vore tot el que senc i tal volta siga una bona idea plasmar-ho en "paper" per a fer eixe canvi que sempre he volgut fer. és difícil expresar tants sentiments i a la vegada tanta tristesa i arrepentiment. De vegades les persones fem coses que no dessitjem i fem mal als que més volem... Es una paradoja, però passa més sovint del que ens pensem. Jo me n'he adonat, espere que no siga tard, de que la meua forma d'actuar no és la que et farà i em farà feliç. M'has volgut com no es pot voler... m´has recolzat com ningú ho ha fet... m´has abraçat com ningú ho sap fer... ho sé. Ho valore, ho veig i ho tinc present a cada moment. He fallat en alguns moments, pero et vullc com mai pensava que podria voler ningú. Et dessitje com mai he dessitjat ningú i vullc fer-te feliç com mai et farà ningú...
Hem passat més moments bons dels que ara veiem... moments de somriures cómplices, de rialles que no podien parar, de confidències... Moments plens de joia i plenitut. També moments difícils de patiment i plors... però ja hi ha prou de tot aixó. Només et vullc vore plorar quan tinguem un xicotet al nostre costat... acabat de néixer... eixes llàgrimes mágradaria vóre-les de molt a prop i molt prompte, junts...
Em done conte de que he fallat en la sinceritat... i sé que aixó es dur per a tu. No puc estar mentint més pq no puc mentir-me a mi mateix més. Sé el que vullc en esta vida, i ho vullc amb tu, al teu costat... compartint tots eixos moments que ens queden per davant. Plorant d'alegria junts en els moments més importants i dolços de la nostra vida, en els més dessitjats. Mai... mai hauràs de tindre por de res... et cuidaré i t'acariciaré cada nit com la primera vegada i et sentiràs la dona més afortunada del mon, al meu costat... estic segur de que aixó ho podré fer, pq ho dessitje amb totes les meues forces!... Em morc per tu!...
Sempre he pensat el que téstic escrivint... però ara més que mai. Tan de bo puguerem baixar a fer fotos a la propera lluna... Va ser una nit màgica, com les de Xarxa Teatre... t'enrecordes?... M'encanta quan em transmets eixa força que tu tens, eixa vitalitat... i em mires amb eixos ulls tan vius i plens d'amor. Tot aixó em dona forces per a viure i per a fer-te feliç cada dia...
Nomès et dic que mires la lluna, pq jo sempre que la mire, pense en tu... Ella et dirà coses... espere que bones.
Molts besets, amor meu... Et vullc!...
Pd: Aquesta cançó es per tu, és com si hagués estat escrita pensant en el que senc per tu...
"Boig per tu"
A la terra humida escric
nena estic big per tu
em passo els dies
esperant la nit.
Com et puc estimar
si de mi estas tant lluny;
servil i acabat boig per tu.
Sé molt bé que des d´aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
peròdins la meva copa veig
reflexada la teva llum ,me la beuré;
servil i acabat boig per tu.
Quan no hi siguis al matí,
les llàgrimes es perdran
entre la pluja que caurà avui.
Em quedaré atrapat
ebri d´aquesta llum
servil i acabat
boig per tu.
Sé molt bé que des d´aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflaxada la teva llum,me la beuré;
servil i acabat boig per tu.
servil i acabat boig per tu
Subscriure's a:
Missatges (Atom)